Comentario escrito por   Jesús » hace 5 años

Amic Marcel, abans que res salutacions ben cordials! Tens raó totalment en tot el que dius, vaja currada de comentari...xapeau! De fet, són extremadament útils tots els teus consells i recomanacions respecte a aquest llarguíssim ràpel, molt poc corrent en el món de les vies ferrata. Fa goig trobar gent com tu, bons coneixedors de la màxima fiabilitat d'aquestes tècniques de ràpel tan depurades.
Jo de fet penso exactament igual que tu, no calen DOS aparells descensors, és molt millor emprar l'autobloqueig mitjançant un shunt, un machard, o un prusik, reforçant l'autobloqueig amb la nansa que esmentes. El que passa és que em feia por que algú no ho apliqués correctament (i potser amb la dissort de tindre un disgust), i vaig "tirar pel dret" recomanant l'ús de dos aparells descensors autoblocants.

També absolutament d'acord en tu que el doble (o triple) nus de pescador, és igual de segur que el de vuit, per exemple, però com bé dius queda més compacte i bonic que el vuit al no fer tant de bulto, i per tant menys probabilitats que s'enganxe al recuperar-lo. Això sí, és força recomanable efectuar llargs descensos volats LENTAMENT, per diversos motius però un d'ells és l'altíssima temperatura que solen agafar la majoria de descensors, fins al punt de no poder-lo ni tocar amb les mans...i ja saps que és molt recomanable treure'l de la corda IMMEDIATAMENT, tan aviat es pugui, per no danyar la corda.
Jo de fet, ja fa temps que rapelo amb el Reverso 3, o el 4 (frena més en diàmetres petits), i un prusik ni massa llarg ni massa curt, per sota el Reverso, naturalment, per si hi ha nusos a la corda, o s'ha enganxat en rames, pics rocosos etc, i haig de bloquejar el descens. I procuro sempre portar (en grans berenjenals), un altre Reverso de recanvi i una altra bagueta-prusik, el meu nus autobloquejant preferit (tinc també el shunt però pesa més). Per exemple als aeris i volats ràpels de Riglos, cap problema als ràpels del Puro, i del mallo Fire (havent escalat la Galletas), però al mallo Pison em va donar mots problemes el shunt, sobretot a l'últim "volao" amb les dues seixanta totalment arrissades i ja quasi fosc (havíem escalat l'Adamelo, i la torre cimera). Cal dir que el Reverso el porto un pamet aprox per damunt l'anella ventral, he comprovat que em funciona millor.

També al "superar" el nus d'unió, al Roc del Gos, podria ser útil descansar una mica, mentre dura la delicada maniobra, fent un pedal (o 2) amb una simple cinta cosida prou llarga.
Repeteixo, amic marcel, molt valuoses totes les teves recomanacions, i qui intenti "per lliure" fer aquest llarguíssim ràpel, farà molt bé de llegir-se atentament tots els teus consells.
Salutacions molt cordials!!