Comentario escrito por   Jesús » hace 5 años

La serra del Montsant dóna molt de si, i segueixo visitant les nombroses possibilitats que ofereix.
La ruta seguida aquest cop, el 28/8/2018, ha estat la pujada pel Grau del Carabassal i el descens pel Grau dels Barrots, resultant així que ja he pujat i baixat 3 dels Graus més emblemàtics: Barrots, Carrasclet, i Carabassal.
Surto del gran aparcament, ja caminant, i davallo la forta rampa que porta a la ctra TV-7021 per on s'arriba a la Morera. En un moment ja sóc al PR i camí dels Fareus, que va remuntant cap al Grau del Carabassal, passant per l'estret passadís entre dues roques del Còdol Badat.

Ja havia fet de baixada el Grau del Carabassal, i impressionava bastant almenys per l'entrada superior.
Ara, de pujada, no el trobo tan impressionant però em poso igualment l'arnès i dissipador, però la veritat és que a penes l'utilitzo, les escales de ferro i la resta d'equipament antic aguanten perfectament tot i que es mouen una mica algun tram. És convenient portar igualment l'arnès i un parell de bagues, també perquè a les aèries cornises i balconades superiors ens pot ser útil, tant per passar per alguna balconada estreta i molt aèria (n'hi ha d'equipades amb cable o baranes de seguretat), com si haguéssim de davallar per algun Grau no previst, com per exemple pel Carrasclet (k3).
Jo mateix vaig poder comprovar un canvi de temps sobtat, sortosament just quan arribava al poble, després de fer la ruta circular. En poca estona, cap a les 16:00, la meteo va passar d'un matí assolellat i calorós, a cobrir una espessa boira la part alta de la serra, i en poca estona cauria un fort xàfec, que ja m'acompanyaria quasi tot el viatge de tornada...

Un cop dalt del Grau del Carbassal, les possibilitats es multipliquen. Ja a la Roquera dels Grèvols, una mica per sota la carena principal, trobem un vell pal indicador que indica "santa cova". Doncs val la pena atansar-s'hi...en 5 minuts escassos veiem, a mà esq, un estret i fosc passadís entre roques. Hi entro (pas bastant estret,no cal frontal) i sorpresa! dins s'amaga una ombrívola i fresca raconada amb magnífics arbres i una cova, a causa d'un gegantí bloc semiencastat que només permet l'entrada l'estreta escletxa. Lloc molt adequat i fresquíssim (en ple estiu) per fer una parada.
Un cop assolida la carena superior, surten moltes combinacions, cal estar atents als diferents pals indicadors que anem trobant. Com l'anterior vegada anava seguint la carena, i ara volia davallar pel Grau dels Barrots, faig una variant que consisteix en seguir un tros el GR171 (?) direcció el poblet de Cabassers una estona, i nou pal indicador que indica "Grau dels Barrots", que segueixo.
L'inconvenient és que ja no gaudeixes del refrescant ventet de la carena...davallo a una clotada i per un sinuós itinerari, senyalitzat, em condueix a una gran visera rocosa (l'últim pas és algo dificilet), que ja dóna accés al Grau dels Barrots, per on davallo, ja fins la Morera, tancant un magnífic recorregut circular.