Reviewed by   Fiorella i Albert de Canyamars » 9 years ago

Recorregut realitzat el 16/10/16. L'accés ens ha semblat una mica perdedor. Hem seguit les indicacions i hem estat incapaços de trobar el xalet. Un cop a la pista hem agafat el sender fitat amb cercles de pintura groga i més endavant amb franges vermelles, franges groges i PR. Un cop al prat només hem trobat una fita considerable i un corriol ascendent. De fites blanques ni una. El pas és bonic de fer (només hi ha una grapa) que serveix més d'indicador que vas en bon camí que no pas com a agafador. La corda anusada comença ha estar reseca, (si ho sé porto un pingo i la canvio), és segura i si es vol evitar hi ha una regleta i peus suficients tan de pujada com de baixada. Les vistes des del cim són increïbles. Indret bellíssim i recomenable de recorrer. Creiem que és mereix un K1. Amb cura hi pot pujar tothom, no cal material d'assegurança.